El Rossinyol continua amb el menut de l'Igor. Com que l'última trobada amb l'Elsa i la Tamara va anar de fàbula, vam decidir repetir-ho. Aquest cop al Magic Park de Platja d'Aro, on vam gaudir d'uns bons billars, futbolins, autos de xoc i una mica de recreatius del tipus The House of the Dead (haig de dir que en Jeffrey té molt bona punteria disparant "zombies"). Vam cremar moltes energies, així que havíem de recuperar-les... I què millor que anar al Burguer King que tenim just davant del parc, els petits no diuen mai que no a una hamburguesa (i desenganyem-nos, els mentors tampoc).

La següent setmana en Jeffrey i jo vam quedar a un bar de Palamós per planejar les nostres següents activitats. Entre els plans van sorgir anara fer footing un dia per Torre Valentina, anar a jugar a bitlles al Daro Bowling, etc. De totes formes els plans no es podràn dur a terme, la seva mare Àustria em va trucar pocs dies després perquè volia parlar amb mi.

Efectivament, avui mateix m'he reunit amb la mare i els dos germans rossinyols (la Margaret, la germana gran de l'Igor, també és mentorada). M'han explicat que a finals d'aquest mes marxaran per motius personals fora del poble. Espero ser a temps de despedir-me, ja que del 19 al 23 marxo a Londres amb la família. Els he dit que el primer que faria al tornar a casa seria trucar i despedir-nos.

Com sempre, deixo algunes fotos dels moments que hem anat passant tots junts. A veure com segueix el Rossinyol per mi quan marxin aquesta família tan maca...

En aquesta tercera entrada del nou any, el rossinyol segueix amb més aventures i més diversió!!

Després de recuperar-me de la passa vírica i el constipat, En Jeffrey i jo vam anar a fer l'excursió que teníem pendent al camí de Ronda. Vaig pensar que havia de conèixer els racons més atractius de casa nostre, i sens dubte, aquests són els que més encant tenen. A les fotos podeu veure un dels raconets més macos de Palamós i rodalies, i el petit dominicà que com podreu comprovar, no és molt aficionat a fer-se fotos.

El dia 30 de desembre va ser clau. Ho dic perquè si ens imaginem que jo, amb 21 anys mai m'he calçat uns patins en línia ni he anat a patinar mai sobre rodes ni res que s'hi acosti, vaig acceptar la proposta de la meva parella i mentora de Palamós també, l'Elsa Fernàndez, d'anar a la pista de gel de Palafrugell. L'Elsa i la Tamara (la seva mentorada), i jo i el meu noi vam anar a passar la tarda sobre gel. Els petits rossinyols se les arreglaven molt bé patinant, l'Elsa també tenia certa pràctica... En el meu cas era el primer cop, i com solen ser tots els primers cops en aquesta vida, desastrosos. Podríem dir que estava més a terra que patinant, de fet de l'hora que podies estar dins la pista vaig poder aprofitar els últims 10 min (quan vaig començar a agafar el truc). Per a ser sincers, aquell dia el mentorat era jo. En Jeffrey m'ensenyava com patinar de la millor manera: empenyent-me cap al centre de la pista i a partir d'allà "busca't la vida". Mètode molt rústic, però al cap i a la fi, ja diuen que a la vida s'aprèn a cops. També us deixo unes fotos perquè veieu el panorama més avall.

La setmana següent vam tornar a la universitat, i ja es sabia: tornar de Nadal significava examens, treballs per entregar i exposicions per a preparar. Per molt que em va pesar, em va ser impossible quedar ni que fos un moment... Vaig comunicar-ho a la seva mare, i em va comprendre perfectament.

Avui mateix, just abans d'escriure, hem anat al cinema a veure una comèdia molt recomanable: Dios mío, ¡¿Qué te hemos hecho?! El menut no havia anat al cinema des de que va arribar aquí, així que una pel·lícula per a tots els públics i que a més, trencava tòpics racials, em va semblar molt encertada. I la veritat, hem sortit de la sala que encara rèiem!!