El Rossinyol continua amb el menut de l'Igor. Com que l'última trobada amb l'Elsa i la Tamara va anar de fàbula, vam decidir repetir-ho. Aquest cop al Magic Park de Platja d'Aro, on vam gaudir d'uns bons billars, futbolins, autos de xoc i una mica de recreatius del tipus The House of the Dead (haig de dir que en Jeffrey té molt bona punteria disparant "zombies"). Vam cremar moltes energies, així que havíem de recuperar-les... I què millor que anar al Burguer King que tenim just davant del parc, els petits no diuen mai que no a una hamburguesa (i desenganyem-nos, els mentors tampoc).

La següent setmana en Jeffrey i jo vam quedar a un bar de Palamós per planejar les nostres següents activitats. Entre els plans van sorgir anara fer footing un dia per Torre Valentina, anar a jugar a bitlles al Daro Bowling, etc. De totes formes els plans no es podràn dur a terme, la seva mare Àustria em va trucar pocs dies després perquè volia parlar amb mi.

Efectivament, avui mateix m'he reunit amb la mare i els dos germans rossinyols (la Margaret, la germana gran de l'Igor, també és mentorada). M'han explicat que a finals d'aquest mes marxaran per motius personals fora del poble. Espero ser a temps de despedir-me, ja que del 19 al 23 marxo a Londres amb la família. Els he dit que el primer que faria al tornar a casa seria trucar i despedir-nos.

Com sempre, deixo algunes fotos dels moments que hem anat passant tots junts. A veure com segueix el Rossinyol per mi quan marxin aquesta família tan maca...

En aquesta tercera entrada del nou any, el rossinyol segueix amb més aventures i més diversió!!

Després de recuperar-me de la passa vírica i el constipat, En Jeffrey i jo vam anar a fer l'excursió que teníem pendent al camí de Ronda. Vaig pensar que havia de conèixer els racons més atractius de casa nostre, i sens dubte, aquests són els que més encant tenen. A les fotos podeu veure un dels raconets més macos de Palamós i rodalies, i el petit dominicà que com podreu comprovar, no és molt aficionat a fer-se fotos.

El dia 30 de desembre va ser clau. Ho dic perquè si ens imaginem que jo, amb 21 anys mai m'he calçat uns patins en línia ni he anat a patinar mai sobre rodes ni res que s'hi acosti, vaig acceptar la proposta de la meva parella i mentora de Palamós també, l'Elsa Fernàndez, d'anar a la pista de gel de Palafrugell. L'Elsa i la Tamara (la seva mentorada), i jo i el meu noi vam anar a passar la tarda sobre gel. Els petits rossinyols se les arreglaven molt bé patinant, l'Elsa també tenia certa pràctica... En el meu cas era el primer cop, i com solen ser tots els primers cops en aquesta vida, desastrosos. Podríem dir que estava més a terra que patinant, de fet de l'hora que podies estar dins la pista vaig poder aprofitar els últims 10 min (quan vaig començar a agafar el truc). Per a ser sincers, aquell dia el mentorat era jo. En Jeffrey m'ensenyava com patinar de la millor manera: empenyent-me cap al centre de la pista i a partir d'allà "busca't la vida". Mètode molt rústic, però al cap i a la fi, ja diuen que a la vida s'aprèn a cops. També us deixo unes fotos perquè veieu el panorama més avall.

La setmana següent vam tornar a la universitat, i ja es sabia: tornar de Nadal significava examens, treballs per entregar i exposicions per a preparar. Per molt que em va pesar, em va ser impossible quedar ni que fos un moment... Vaig comunicar-ho a la seva mare, i em va comprendre perfectament.

Avui mateix, just abans d'escriure, hem anat al cinema a veure una comèdia molt recomanable: Dios mío, ¡¿Qué te hemos hecho?! El menut no havia anat al cinema des de que va arribar aquí, així que una pel·lícula per a tots els públics i que a més, trencava tòpics racials, em va semblar molt encertada. I la veritat, hem sortit de la sala que encara rèiem!!

Finalment m'he trobat amb el petit mentorat, l'Igor!! O com a ell li agrada que li diguin, Jeffrey.

Es tracta d'un noi procedent de la República Dominicana, que conviu juntament amb la seva mare, germana gran (que per cert, també participa al rossinyol com a mentorada) i parella de la mare. Té 12 anys i una personalitat força bromista i entremeliada.

La primera quedada va ser de coneixença dels dos. Vam anar a veure la seva mare, l'Àustria, a la seva feina, i a prendre un refresc al bar Mònica. Es va mostrar molt tímid, però la seva mare i la seva germana ja van assegurar-me que poc a poc es deixaria anar...

El segon dia el vaig portar a esmorzar uns xurros a on treballo jo, la Xurreria la Family, de Palamós. Ell no havia menjat mai xurros, i menys uns fets al moment a la màquina fregidora. De fet tenia la idea de que la massa, un cop feta, es posava al forn. El meu amo ens va rebre generosament i ens va fer els xurros ben deliciosos, com es pot apreciar a les fotos. Val a dir que en Jeffrey és de bon menjar, doncs es va polir dues racions com les de la foto i això que venia esmorzat. Tant en Salvador, l'amo, com jo, vam quedar parats de la gana que tenia el menut. Després el vaig portar a un mirador del poble, a xerrar per conèixer més l'un de l'altre. Acte seguit vaig decidir anar a Platja d'Aro a veure quines activitats properes podríem dur a terme, una visita al parc d'atraccions Magic Park serà una de les nostres futures activitats.

Teòricament, ja hauriem de portar una tercera quedada, però vaig agafar un constipat horrible mesclat amb una passa vírica que em va deixar l'estomac força tocat. Li vaig propossar fer una excursió pels camins de ronda i les cales de la Costa Brava, un dels racons més atractius de casa nostre, però haurà d'esperar. Val a dir que tant ell com sa mare, que em té força afecte per cert, es van preocupar per mi, trucant-me i tot per saber com estava. Ara que ja estic bé, és hora de fer plans de nou amb el Rossinyol!

M'agradaria inaugurar aquest Blog presentant-me i explicant què busco en aquest projecte. Em dic Sergi Díaz Brugat, tinc 21 anys i sóc de la vila de Palamós, estudiant de tercer curs de treball social a la Universitat de Girona. Em vaig apuntar a aquesta carrera perquè realment em cridava l'atenció. M'atreia la feina dels professionals de l'àmbit i crec que és absolutament necessària en un entorn on per el simple fet de tenir la mala sort de caure en la drogodependència, patir una discapacitat física o psíquica, o ser un nouvingut a un país o territori diferent al del teu orígen condicioni la percepció de la societat vers a tu i la teva persona. Al arribar a la carrera tenia ganes de posar-me a l'acció com més aviat millor, o directament (traduït) fer pràctiques en un àmbit en el qual m'agradés treballar-hi en un futur (als que més m'adaptaria segons la meva manera de ser són toxicomanies i infància en risc d'exclusió social). Però en tres anys que porto a la carrera encara no hem passat de la teoria a la pràctica. I ja em començava a desmotivar. Va ser quan vaig descobrir el projecte Rossinyol i la tasca de mentoria, per afavorir la integració social, cultural i lingüística dels nois i noies que acaben d'arribar a Catalunya i necessiten un suport per adaptar-se a allò que és absolutament nou per a ells. Era l'oportunitat de començar a entrenar i posar a prova les meves habilitats socials i comunicatives, que tant ens havien recalcat que necessitaríem per a la nostre feina, així que no podia deixar-la escapar. I em sentiré molt satisfet de poder prestar el meu temps a canvi de facilitar al noi o noia que em toqui la seva integració a Palamós. Començo doncs, amb il·lusió i ganes de participar i fer que el/la mentorat/ada s'endugui un bon record de mi, que aprengui el català i el parli sense complexes, que es senti un ciutadà/ana més de Palamós (que al cap i a la fi ja ho és, i ha de saber que ho és) i que conegui el nostre entorn (tant seu com nostre, està clar!). De moment el curs de formació està resultant força amè i ens servirà per introduir-nos a la tasca de mentoria, espero impacient el dia de la festa inicial per conèixer el menut, que segur m'ensenyarà ell a mi tant com jo pugui ensenyar-li a ell, doncs tota experiència d'aquestes condicions t'ha de donar lliçons que et serviran com a professional i com a persona. El 16 de desembre faré una nova entrada explicant com ha anat l'inici del projecte, fins aleshores!!!!