Finalment m'he trobat amb el petit mentorat, l'Igor!! O com a ell li agrada que li diguin, Jeffrey.

Es tracta d'un noi procedent de la República Dominicana, que conviu juntament amb la seva mare, germana gran (que per cert, també participa al rossinyol com a mentorada) i parella de la mare. Té 12 anys i una personalitat força bromista i entremeliada.

La primera quedada va ser de coneixença dels dos. Vam anar a veure la seva mare, l'Àustria, a la seva feina, i a prendre un refresc al bar Mònica. Es va mostrar molt tímid, però la seva mare i la seva germana ja van assegurar-me que poc a poc es deixaria anar...

El segon dia el vaig portar a esmorzar uns xurros a on treballo jo, la Xurreria la Family, de Palamós. Ell no havia menjat mai xurros, i menys uns fets al moment a la màquina fregidora. De fet tenia la idea de que la massa, un cop feta, es posava al forn. El meu amo ens va rebre generosament i ens va fer els xurros ben deliciosos, com es pot apreciar a les fotos. Val a dir que en Jeffrey és de bon menjar, doncs es va polir dues racions com les de la foto i això que venia esmorzat. Tant en Salvador, l'amo, com jo, vam quedar parats de la gana que tenia el menut. Després el vaig portar a un mirador del poble, a xerrar per conèixer més l'un de l'altre. Acte seguit vaig decidir anar a Platja d'Aro a veure quines activitats properes podríem dur a terme, una visita al parc d'atraccions Magic Park serà una de les nostres futures activitats.

Teòricament, ja hauriem de portar una tercera quedada, però vaig agafar un constipat horrible mesclat amb una passa vírica que em va deixar l'estomac força tocat. Li vaig propossar fer una excursió pels camins de ronda i les cales de la Costa Brava, un dels racons més atractius de casa nostre, però haurà d'esperar. Val a dir que tant ell com sa mare, que em té força afecte per cert, es van preocupar per mi, trucant-me i tot per saber com estava. Ara que ja estic bé, és hora de fer plans de nou amb el Rossinyol!

M'agradaria inaugurar aquest Blog presentant-me i explicant què busco en aquest projecte. Em dic Sergi Díaz Brugat, tinc 21 anys i sóc de la vila de Palamós, estudiant de tercer curs de treball social a la Universitat de Girona. Em vaig apuntar a aquesta carrera perquè realment em cridava l'atenció. M'atreia la feina dels professionals de l'àmbit i crec que és absolutament necessària en un entorn on per el simple fet de tenir la mala sort de caure en la drogodependència, patir una discapacitat física o psíquica, o ser un nouvingut a un país o territori diferent al del teu orígen condicioni la percepció de la societat vers a tu i la teva persona. Al arribar a la carrera tenia ganes de posar-me a l'acció com més aviat millor, o directament (traduït) fer pràctiques en un àmbit en el qual m'agradés treballar-hi en un futur (als que més m'adaptaria segons la meva manera de ser són toxicomanies i infància en risc d'exclusió social). Però en tres anys que porto a la carrera encara no hem passat de la teoria a la pràctica. I ja em començava a desmotivar. Va ser quan vaig descobrir el projecte Rossinyol i la tasca de mentoria, per afavorir la integració social, cultural i lingüística dels nois i noies que acaben d'arribar a Catalunya i necessiten un suport per adaptar-se a allò que és absolutament nou per a ells. Era l'oportunitat de començar a entrenar i posar a prova les meves habilitats socials i comunicatives, que tant ens havien recalcat que necessitaríem per a la nostre feina, així que no podia deixar-la escapar. I em sentiré molt satisfet de poder prestar el meu temps a canvi de facilitar al noi o noia que em toqui la seva integració a Palamós. Començo doncs, amb il·lusió i ganes de participar i fer que el/la mentorat/ada s'endugui un bon record de mi, que aprengui el català i el parli sense complexes, que es senti un ciutadà/ana més de Palamós (que al cap i a la fi ja ho és, i ha de saber que ho és) i que conegui el nostre entorn (tant seu com nostre, està clar!). De moment el curs de formació està resultant força amè i ens servirà per introduir-nos a la tasca de mentoria, espero impacient el dia de la festa inicial per conèixer el menut, que segur m'ensenyarà ell a mi tant com jo pugui ensenyar-li a ell, doncs tota experiència d'aquestes condicions t'ha de donar lliçons que et serviran com a professional i com a persona. El 16 de desembre faré una nova entrada explicant com ha anat l'inici del projecte, fins aleshores!!!!